dimecres, 9 de febrer de 2011

Meditació

Al Mercadona vaig trobar això:


A veure, Trozos de què collons? De perro? He de suposar que això són Trozos de buey, higado y verduras en salsa? Perquè no sé si heu mirat la imatge, està sobre del paràgraf, però no hi posa això. És a dir, hi ha com uns Trozos, en genèric, sense especialitzar, com uns Trozos células madre i després hi ha el buey i tota la pesca.

A més, hígado de què? També és un hígado totipotent?

HÍGADO DE QUÈ?

dissabte, 5 de febrer de 2011

Xarrampim

Es tracta d'un catedràtic de bioquímica, però és un cazurro amb tots els ets i uts. Existeix en ell un fantàstic contrast entre el tracte que té amb els alumnes i la nomenclatura especialitzadíssima de la matèria.


- Po serei tontopolla'? No su dai cuenta que namá e' una foforilasiong?


No, no. Diu molt pulcrament fosforilación.


- E' namá una FOSFORILACIÓN.


El tecnicisme li fa canviar l'entonació i, sobretot, l'accent. Oblida la seva impertinència endèmica, eh...


Mmhhh... 


Potser... si m'apureu, eh?... 


Errr... 




Ho diu en... 




















català




potser, vaja... 


























PUTUS CHARNEGOS

dimecres, 2 de febrer de 2011

Barraca


Barack Obama no té ni idea de què és Andorra.

dilluns, 10 de gener de 2011

Peix

Avui poqueta cosa, de part del meu company Cristian Yébenes.

Es tracta d'un paio a qui li toca en una fira un mòbil tàctil. Però la ironia de la cosa és que no té mans. Té uns munyonets.

No sé, aquestes idees merda. Quina merda, Cristian.

dimarts, 4 de gener de 2011

Papa

Una de les proeses de l'erotisme és això que el porno s'ha carregat durant tant de temps: el misteri, el dubte. És el fet d'excitar, suggerir un coit, sense mostrar explícitament uns genitals. Observem ara l'anunci del nou perfum de l'Antonio Banderas:





Està bé, no? Un anunci de colònia com qualsevol altre, amb erotisme pel mig, homes i dones considerades afins als cànons de bellesa del segle XX/XXI i una veu en off que o bé parla en un altre idioma o bé parla en castellà o català però li han demanat que ho faci com si fos retrassada:





Però deixem de banda els discapacitats, ja en parlarem un altre dia. Tornem a l'anunci del senyor Banderas. Imagineu per un moment que es carreguen tot aquest clima, tot aquest pòsit de colònia i els guionistes decideixen anar més enllà. És a dir, l'escena continua i es veu l'Antonio enfrontant-se contra aquestes dones, FOLLANT-SE-LES.


No sé, senyor Banderas, vols dir que no t'ha perdut la llengua aquí, amb aquesta cara de jo puc amb tot això? Vols dir que donaràs la talla?




El tema és que a això li precedeix una escena de porno explícit, de l'Antonio Banderas follant-se aquestes tres dones alhora.






Per cert, quina puta merda de formats de video que es veuen tallats.

dimarts, 28 de desembre de 2010

Sabier

Estic mirant Sálvame, que és un programa que fan a la tele, i hi està sortint Jaime Peñafiel, el fermíssim defensor de l'excel·lentíssima figura del rei de la nostra gran pàtria que és Espanya.




El cas és que l'epicentre de la seva mentalitat és el putu rei. No la monarquia, ni la defensa dels valors tradicionals, ni l'argumentació de com mantenir el model monàrquic és cabdal per la preservació de la moral i l'estructura natural d'un país ni merdes d'aquestes. No, no, és només el Rei. De fet, ni això, és el Joan Carles, el monarca despullat, sense americana, ni camisa, ni corbata.

Jaime Peñafiel té complex de majordom. Tot ell viu entorn el Joan Carles la seva estructua argumentativa va variant sempre segons el Juan Carles. Jo ho atribueixo a un frustrant afer sexual entre ell i el monarca fa molt de temps.




Quina puta merda d'imatge. És el monarca (a dalt) i Peñafiel (a baix). I, ara que ho veig, a l'hora de canviar el sexe de la dona, el títol adquireix un nou significat, com si un personatge fos l'amable i l'altre el tirà, de fet, sembla fins i tot que el gènere de la novel·la canviï: Las desternillantes aventuras de Amable y Tirano

Per cert, els de Sálvame ens han preparat un regal de Nadal. A gaudir-lo.      

http://www.telecinco.es/salvame/photogallery/27381/photo14.shtml

dimecres, 22 de desembre de 2010

ESPECIAL ANIVERSARI: UN ANY DE "LES COSES"

Us ho imagineu? Ha ha ha... No, home, no!

Avui només dues fotos que vaig fer fa molt de temps, que sempre m'han resultat curioses.





Mira, tu. Paradoxes del transeünt.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Puente

Es tracta d'una dona. És articulista, escriu articles d'opinió en un diari. O columnista, no sé, el que vulgueu.


El cas és que un dia,va escriure un article sobre les desigualtats en el món. Era un article força incisiu, agressiu, ja que titllava de vergonya, ignomínia que hi hagués gent permetent-se viatges a l'espai mentre altra gent es moria de gana a l'Àfrica.


La idea és que al cap de molt temps, uns quants anys, un alienat mental l'interromp molt violentament pel carrer, o millor quan surt de la feina, o del supermercat, d'algun lloc quotidià, NORMAL. Comença a cridar-li molt fort: VERGONYA TU! IGNOMÍNIA TU, RETRASSADA FILLA DE LA GRANDÍSSIMA PUTA!


Però clar, fa com tres o quatre anys de l'article. La dona no entén res. Aquest moment rar, el punyentíssim contrast entre, d'una banda, el boig que té una obsessió increïble amb l'article, que sap molt bé de què està parlant, que en la seva puta dèria l'ha estudiat fil per randa, que ja és un expert dins la seva malaltia i, d'altra banda, l'escriptora, que és una ànima càndida que no entén res, malgrat haver estat ella l'artífex de l'objecte de la malanança del pobre.


Va despullat, per cert. Ho he dit? No, oi? Doncs sí, nois, VA DESPULLAT